si vols

t'esperaré si vols

Merda. No sé ni per on comença el celo dels meus sanglots descontrolats però estic segura que quan en trobi l’inici tindré un final d’estiu oceà. Ara només hauríem hauria de deixar de repetir-me que sempre és molt pitjor tot allò que marxa. Que són molt millors les arpes, els coloms, les finestres. Els croissants. El que em passa ara és que hauria d’intentar oblidar els vespres relliscada. Aparcar el tema vertigen per quan arribi el setembre i ja sigui massa tard. Però és que també em passa aquesta mandra horrible de fer bona cara i les poques ganes que tinc d’aprofitar mínimament aquest meu últim exili forçat.