Últimament em desperto moltes vegades a la nit. No sé, somio que enfonso el cap sota l’aigua de la banyera i em sento els batecs del cor. Tinc els cabells -com coralls- en suspensió, els ulls clucs i les galtes plenes de microbombolles. Hi llangueixo així tota la vida fins que, de cop, m’espanta el so sec i estrident d’un cop de porta. I llavors obro els ulls. L’aigua tremola. I llavors, una altra vegada i com sempre, tu ningú.
A vegades, com és normal, el mar s’emprenya.
I passa tot això dels surfistes, els gossos, els esquitxos i les platges inundades.
Es cabreja i, com tothom, acaba vomitant llaunes, algues, cadàvers, sandàlies i tirites.
Sobretot tirites.
I passa tot això dels surfistes, els gossos, els esquitxos i les platges inundades.
Es cabreja i, com tothom, acaba vomitant llaunes, algues, cadàvers, sandàlies i tirites.
Sobretot tirites.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada