A vegades, com és normal, el mar s’emprenya.
I passa tot això dels surfistes, els gossos, els esquitxos i les platges inundades.
Es cabreja i, com tothom, acaba vomitant llaunes, algues, cadàvers, sandàlies i tirites.

Sobretot tirites.

dimarts

qui s'apunta a ballar damunt la mar?

Quan desentelava el mirall sortint de la dutxa a primera hora he pensat que em repugna aquesta mena de mania que tens d’allunyar-te abans de començar a ser-hi, aquest ui es fa tard. Aquest insolent marxo per si passés que pogués haver-hi, així en tercer condicional, un nosaltres o un i avui què fem o un com estàs o un et trobo a faltar o un em sembla que et necessito. No em serveix aquesta mania que tens de voler semblar menys terrenal del què t'ha tocat de fàbrica. Si ens arribem, per serendípia, l’un a l’altre, perquè no intentem treure’n una mica més de profit? Així, com si fóssim dues taronges a l’exprimidor, abans de fer-se suc.

7 comentaris:

carme ha dit...

que ben explicat aquest passar de puntetes per les coses.

Jordi Casanovas ha dit...

Així, com si fóssim dues taronges a l’exprimidor, abans de fer-se suc... m'agrada com ho expliques.

elisenda ha dit...

Acabo d'aprendre una paraula nova (serendípia). Gràcies! :)

Clardelluna ha dit...

Sí, sí, hi he anat anant cada dia i corraboro l'escena de les sabatilles;P
Has rebut el mail del degà? De què va aquest paio? Definitivament no han entès res de res! No ho sap que les reivindicacions s'acaben quan ho decideixen els que es reivindiquen i no els que donen pel sac al personal????
Ai senyor...

marta c.f. ha dit...

... qui s'apunta a dormir i a somiar?

(Què graaaans! jeje)

Salut!

Anna E. ha dit...

Aquest text m'impressiona molt cada vegada que el llegeixo. De fet, potser l'imprimiré i me'l penjaré per aquí per no oblidar-me de ballar damunt del mar al ritme que toqui, sense seguir el compàs...

Molt bé el canvi de look, no sé si hauràs endevinat el tiny del cap però el del poal cada és cada vegada és més rodó.

hide ha dit...

és la por.