Ahir al vespre després de les sis cerveses vaig tenir un zoom out d’aquells anàlisi de la situació en condicional. D’aquells de difuminar-se i prendre consciència d’un mateix en tercera persona. Una mica com si fos un cop de martell al mig del cap. I vaig decidir que encara que no em creguis, em sembla que acabaré tancant poals. Que ja sé que tot és intentar-ho però jo ara em sento incapaç. Em compraré definitivament la Polaroid de Portobello encara que no hi hagi carrets, i canviaré de passatemps fins que se’m acabi una altra vegada la paciència. I que la meva vida torni a ser tan avorrida com la de qualsevol dels mortals.
2 comentaris:
si ho fas et regalaré una colleja i una llibreta cada vegada que et vegi.
M'apunto a l'iniciativa! Una colleja i una llibreta,...acabaras anb el clatell vermellet i un matalas de llibretes!
El Poal gros
Publica un comentari a l'entrada