A vegades, com és normal, el mar s’emprenya.
I passa tot això dels surfistes, els gossos, els esquitxos i les platges inundades.
Es cabreja i, com tothom, acaba vomitant llaunes, algues, cadàvers, sandàlies i tirites.

Sobretot tirites.

dimarts

bildungsroman

Em veig els ulls al marbre desfet de l'escala. Més amunt, a la paret, una bombeta nua eixuga les taques d'humitat. Aquí al replà tot és grotesc, soporífer. Escrostonat.
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)