"Quan s’enlaira un avió, hi ha un instant que sembla impossible. Passa tot just quan el tren d’aterratge i la pista, simultanis, s’alliberen de l’últim pes de la nau. La màquina encara toca terra, però ja és de l’aire: si fóssim prou veloços, la podríem aixecar amb una mà. En aquest instant fugaç, els voladors de vegades tanquem els ulls, i de vegades els mantenim oberts per demostrar-nos que no tenim por. Però tampoc no parpellegem. I a partir d’aquí, elevació. Hem de tornar a ser horitzontals per sobreviure."
I jo allà, tot el matí penjant d'un núvol. M. Rojals
2 comentaris:
Et...
Entre l'elevació i el submergiment, cal moure's horitzontalment, de forma general, a la vida.
T'he vist a www.3cat24.cat
Publica un comentari a l'entrada