Les ombres s’entortolliguen al terra, cedeixen suaument a l’aireig vaporós que dibuixen les cortines. Desenfadades. A la ciutat les teulades i els balcons dels edificis restaran immòbils per sempre i, uns metres per sota, els semàfors continuaran marcant el ritme mandrós i angoixant d’aquest diumenge avorrit i tètric. Serè i perspicaç.
A vegades, com és normal, el mar s’emprenya.
I passa tot això dels surfistes, els gossos, els esquitxos i les platges inundades.
Es cabreja i, com tothom, acaba vomitant llaunes, algues, cadàvers, sandàlies i tirites.
Sobretot tirites.
I passa tot això dels surfistes, els gossos, els esquitxos i les platges inundades.
Es cabreja i, com tothom, acaba vomitant llaunes, algues, cadàvers, sandàlies i tirites.
Sobretot tirites.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada