Em miro les cames esteses entre pintures vermelles i penso que pot ser que algun dia tingui el valor de demanar-te si vaig ser jo que vaig intuir, mig desdibuixada, algun tipus de tensió no resolta o si és que em penses condemnar a aquest etcètera infinit durant tota la vida.
A vegades, com és normal, el mar s’emprenya.
I passa tot això dels surfistes, els gossos, els esquitxos i les platges inundades.
Es cabreja i, com tothom, acaba vomitant llaunes, algues, cadàvers, sandàlies i tirites.
Sobretot tirites.
I passa tot això dels surfistes, els gossos, els esquitxos i les platges inundades.
Es cabreja i, com tothom, acaba vomitant llaunes, algues, cadàvers, sandàlies i tirites.
Sobretot tirites.
1 comentari:
lloades siguin les "Muses", finalment escrius!
Publica un comentari a l'entrada