tornare, vaig dir -i no a tall d'amenaCa-. pero no prometo quedar-me. tornare, com sempre, feta un garbuix, i tancare parentesis i posare punt i a part, canviare de paragraf i comenCare de nou. buscare les excuses que facin falta per recuperar els accents i les ces trencades que m'hagi descuidat pel cami. tornare, igual de tossuda i neurotica, i definitivament m'haure oblidat dels qui van voler-se oblidar de mi. deixare de contar nuvols als bassals i de buscar sabates gastades entre les algues. tornare, amb set de temps, al no-estiu etern de sempre, a la parodia del ser nomada oblidada. tornare a la insatisfaccio de saber-nos plenament felicos altra vegada, a la claustrofobia del voler tornar a marxar, al ridicul enyor dels carrers desnivellats. on s'encallara, a cada cantonada, el regust insuportable de les hores de son malgastades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada