A vegades, com és normal, el mar s’emprenya.
I passa tot això dels surfistes, els gossos, els esquitxos i les platges inundades.
Es cabreja i, com tothom, acaba vomitant llaunes, algues, cadàvers, sandàlies i tirites.

Sobretot tirites.

diumenge

Coronado Street

tornare, vaig dir -i no a tall d'amenaCa-. pero no prometo quedar-me. tornare, com sempre, feta un garbuix, i tancare parentesis i posare punt i a part, canviare de paragraf i comenCare de nou. buscare les excuses que facin falta per recuperar els accents i les ces trencades que m'hagi descuidat pel cami. tornare, igual de tossuda i neurotica, i definitivament m'haure oblidat dels qui van voler-se oblidar de mi. deixare de contar nuvols als bassals i de buscar sabates gastades entre les algues. tornare, amb set de temps, al no-estiu etern de sempre, a la parodia del ser nomada oblidada. tornare a la insatisfaccio de saber-nos plenament felicos altra vegada, a la claustrofobia del voler tornar a marxar, al ridicul enyor dels carrers desnivellats. on s'encallara, a cada cantonada, el regust insuportable de les hores de son malgastades.