A vegades, com és normal, el mar s’emprenya.
I passa tot això dels surfistes, els gossos, els esquitxos i les platges inundades.
Es cabreja i, com tothom, acaba vomitant llaunes, algues, cadàvers, sandàlies i tirites.

Sobretot tirites.

diumenge

dormir

Em passo la setmana rascant les rajoles de la cuina amb les ungles, robant paraigües de flors vermelles, esperant el moment oportú o intentant tornar a casa sense perdre cap sabata. M’omplo els canells de rellotges amb la pila gastada, per si aquesta vegada el diumenge es converteix, per fi, en un forat negre. Però el diumenge sempre acaba sent diumenge, i arriba així de tranquil, d'aquesta manera, que de tant desafiant i pletòric fa venir ganes de cridar. I jo torno a buidar maletes plenes, a omplir maletes buides i a escórrer els jerseis xopats de pluja, amarats de suor freda acumulada.

1 comentari:

marta puigferrer ha dit...

... el dia desafiant, el que tothom es fa preguntes substancials, el dia que ser o no ser, no és cap qüestió, perquè no ets....diUmenGeS.... si hagués de dir quin dia de la setmana s'acabarà la humanitat, seria un diumenge...jejeej

continua construint paraules...pk encara que no ho sembli, per qui et llegeix, l'estàs construint:P
..... huelga de puntos finales...doy independencia a los puntos suspensivos....:P

ssshhtttt..la d'UuuUlot jejejeej