Tornaran –com diu la Charo, las oscuras golondrinas en tu balcon sus nidos a colgar- les T-10, els embussos al metro i les avaries al tren. Tornarà, en breus, el saludar a les cucaratxes cada matí al entrar a la cuina, i els crits dels veïns, i l’ascensor de l’Eixample, i el bròquil de la fruiteria de la cantonada, i el descobrir noves velles botigues. Tornarà la rutina dels muffins per esmorzar, de l’inventar-nos estones per anar tirant, del no tenir res a fer deu de cada cinc tardes setmanals. Tornarem a passejar per l’avinguda Gaudí, i seguirem anant al bar dels mojitos tantes estones que com vingui de gust filosofar. Continuaran impertorbables les nostres visites regulars a tots els xinos de la zona, així com les anades i vingudes als Encants i a l’Ikea. Segurament, tampoc complirem el propòsit d’anar a córrer als vespres i oblidarem la màxima podríem apuntar-nos al gimnàs. Serà l’any dels experiments a la cuina i les habitacions plenes de tot, dels fettuchini amb tomàquet, poma i cuscús de fruits secs, dels filets de tonyina amb puré de moniato i mantega.
A vegades, com és normal, el mar s’emprenya.
I passa tot això dels surfistes, els gossos, els esquitxos i les platges inundades.
Es cabreja i, com tothom, acaba vomitant llaunes, algues, cadàvers, sandàlies i tirites.
Sobretot tirites.
I passa tot això dels surfistes, els gossos, els esquitxos i les platges inundades.
Es cabreja i, com tothom, acaba vomitant llaunes, algues, cadàvers, sandàlies i tirites.
Sobretot tirites.
6 comentaris:
c'est la vie...
En un moment de la peli, l'Ed Harris li diu a la Meryl: "siempre organizando fiestas para disimular el vacío..."
En gran part és per aquesta frase que li fa entreveure que en realitat, la finalitat de tot el que ella fa - organitzar festes, sortir, etc... - és defugir d'ella mateixa.
Alhora, també adoro la contradicció que això li suposa: se la veu organitzant la festa, fingint un entusiasme que no sent, perfeccionant la seva màscara per tal que no vessi cap sentiment inapropiat, quan en el fons, per dins s'està (o bé ja estava) trencant irremeiablement.
No sé si m'explico, però trobo que ambdues situacions són aplicables a una gran majoria de vides, la meva la primera...
Veient que això és tan autònom que decideix fer-se públic quan li sembla, serà quüestió de posar-me les piles així és que: que comenci la festa bloguera! jajaj
Petonssssssss
Hola Balma!
He arribat aquí després d'un llarg camí i del fotolog del Cesc jeje. M'agrada molt com escrius, et poso als links, tot i que el meu sigui de futbol i tal..
En fi, que d'aquí res uni altra cop. Que vagi bé!
El Sol, i què és el Sol?
jo et diria que el cuscus, com es irremeiablement bo, és amb iogur (grec!! ohhhmpff greix) i fruits i fruites seques.
I la tardor de merda, si que passa de merda, com és més passatgera és rodejantse de passatgers, sàquetevuidir?
mua*
Publica un comentari a l'entrada