A vegades, com és normal, el mar s’emprenya.
I passa tot això dels surfistes, els gossos, els esquitxos i les platges inundades.
Es cabreja i, com tothom, acaba vomitant llaunes, algues, cadàvers, sandàlies i tirites.

Sobretot tirites.

dijous

renúncia

Fa fred, he sentit que deien al migdia els botiguers de la Fira de Nadal de la Sagrada Família. Fa fred, pensava jo quan empenyia la porta per entrar a buscar un mocha blanc amb nata to take away. Fa fred, però aquest cel serè em fa l’hivern una mica més suportable. Fa fred, i els de l’Starbucks segueixen insistint en preguntar-me el nom cada vegada que demano. Ho trobo entre una mica massa temerari i divertit, una mica com aquelles mirades entre desconeguts que enrampen. I jo més cabuda que ells, cada vegada que me’l pregunten els el repeteixo, sense aconseguir mai que me’l escriguin . Avui, al final, he desistit, i davant la pregunta ‘como te llamas?’ he contestat que Marta, i així tots contents. Ells perquè no m’ho han de tornar a demanar i jo perquè no m’acabo passejant per l’Avinguda Gaudí amb un got on posa Palma, Walda, Walma o algun genèric similar.

5 comentaris:

Jordi Casanovas ha dit...

Fa temps que vaig renunciar a donar el meu segon cognom, tot i que de vegades quan truquen per vendrem qualsevol cosa descobreixo noves pronunciacions...
el Sr. Casanovas "Puitgein"?

Eli* ha dit...

Amb el meu cognom també s'hi fan força mal... però les bromes (sovint una mica cruels) de quan ets petita et deixen immune per la resta de la vida :D

M'agrada aquest new look :D

David ha dit...

oh!! aquest disseny no el vaig veure, es xulo!!!

Albert ha dit...

Molt xulo el redisseny. Ah, i menys Starbucks i més escriure :P

balma ha dit...

Entén l'Starbucks com a mitjà, via, vehicle o vàlvula d'escapament.