El sortir –fugir- com l’impacte de quan ens tiràvem a l’aigua des de les roques del Gorg del Salt. Un cop sord, caure al buit. Sublimació inversa en menys d’un obrir la porta. La música, els gots de barreja i la gent de dins esmorteïts pel vidre embromat. Recollits de les esgarrapades de l’hivern, sent només fum. El primer cop d’aire és mortal, la primera respiració m’esgarrapa l’esòfag i em crema als pulmons, però sobreviuré. El temps es para a la plaça Sant Joan i la neu que es deixa caure, fonent-se a les teves galtes i als meus cabells. I com sempre que neva, ens enrampem mirant-nos i acabem sent còmplices d’un pretèrit edulcorat que ens fa brillar els ulls i ens eriça -encara ara- el clatell.
A vegades, com és normal, el mar s’emprenya.
I passa tot això dels surfistes, els gossos, els esquitxos i les platges inundades.
Es cabreja i, com tothom, acaba vomitant llaunes, algues, cadàvers, sandàlies i tirites.
Sobretot tirites.
I passa tot això dels surfistes, els gossos, els esquitxos i les platges inundades.
Es cabreja i, com tothom, acaba vomitant llaunes, algues, cadàvers, sandàlies i tirites.
Sobretot tirites.
3 comentaris:
saps que he construit amb aquest rasclet,...? la primera de les últimes ofertes. Crec que no hu faig massa bé, però la il.lusió no me la treu ningú.
petó
...please where can I buy a unicorn?
...please where can I buy a unicorn?
Publica un comentari a l'entrada