A vegades, com és normal, el mar s’emprenya.
I passa tot això dels surfistes, els gossos, els esquitxos i les platges inundades.
Es cabreja i, com tothom, acaba vomitant llaunes, algues, cadàvers, sandàlies i tirites.

Sobretot tirites.

dijous

obtús

Marxo de fosc, clandestina. Resignada. Tràfic il·lícit de febrades i mals de coll efervescents, com tants altres diumenges. Però aquesta vegada en dimarts. Marxar; i que la neu ofegui totes les ganes de cridar. Balanç de blancs, tres dos un, pla general i llençol de tu que de tant fred, crema. I jo, per dins, laberint otomà en runes. Fos a negre i agraïments. I que comenci la primavera.

3 comentaris:

Anna E. ha dit...

Que comenci. Que comenci ja, si us plau.

. . . shhtt . . . ha dit...

espero que les classes de tv ens serveixin tan com em serveix a mi la primavera....si si si..sisplau solet...
una vegada més...dones escalfor a les tecles...un petonasssss maka

David ha dit...

però si s'esta molt bé amb aquest fred!!!!!!!