Marxo de fosc, clandestina. Resignada. Tràfic il·lícit de febrades i mals de coll efervescents, com tants altres diumenges. Però aquesta vegada en dimarts. Marxar; i que la neu ofegui totes les ganes de cridar. Balanç de blancs, tres dos un, pla general i llençol de tu que de tant fred, crema. I jo, per dins, laberint otomà en runes. Fos a negre i agraïments. I que comenci la primavera.
3 comentaris:
Que comenci. Que comenci ja, si us plau.
espero que les classes de tv ens serveixin tan com em serveix a mi la primavera....si si si..sisplau solet...
una vegada més...dones escalfor a les tecles...un petonasssss maka
però si s'esta molt bé amb aquest fred!!!!!!!
Publica un comentari a l'entrada