caducar

Que si, que vale, que em separa només una paret, un examen i tres minuts dels matins incandescents plens de gotes de suor evaporant-se. I omplir-me els ulls de primavera al porxo de l’entrada. I que si, que vale, que aviat començarà l’etern agafar el cotxe, finestres baixades, tots es motors a tope i gas cap a l’infinit. Però avui encara tinc un dia d’aquells de ‘porteu-me provisions dels aliments més ultracalòrics i impossibles del món i seré –una mica- feliç’. Un dia d’aquells de vessar-me pels passadissos, de com estàs? tres dos un i gran diluvi. Un dia així una mica com aquest hivern. Com de posar el dit a una llaga desconeguda que no per això menys real.