Que el més interessant del dia sigui netejar-me les ulleres amb aigua i sabó, i tornar a començar. Demanar, suplicar la redempció. Catarsi plastificada. Passar-me el dia contant minuts, pàgines, minuts, pàgines, minuts i pàgines. I que els minuts sempre restin, i les pàgines es multipliquin desconsoladament. Així hem passat el dia, el meu jo més soluble avorrit a un costat de la taula, i l’última adquisició literària esperant-me a l’altre, tan lluny...
A vegades, com és normal, el mar s’emprenya.
I passa tot això dels surfistes, els gossos, els esquitxos i les platges inundades.
Es cabreja i, com tothom, acaba vomitant llaunes, algues, cadàvers, sandàlies i tirites.
Sobretot tirites.
I passa tot això dels surfistes, els gossos, els esquitxos i les platges inundades.
Es cabreja i, com tothom, acaba vomitant llaunes, algues, cadàvers, sandàlies i tirites.
Sobretot tirites.
3 comentaris:
Ma mare sempre hem deia que si hem creixia el menjar al plat... veig que et passa el mateix amb les pàgines.
Em d'aprofitar els minuts, els segons.
Si has netejat les ulleres de platja de la foto, deus haver-hi estat estona, eh! Per cert: és catarsi (catarsis és en plural).
La foto aquesta de les ulleres és taaaaaan gran...!! Em foto un fart de riure cada vegada que la veig!
moltes gràcies per les seves correccions...ja ho he modificat!
Publica un comentari a l'entrada