Avui fa una nit agafar el coixí i pujar al terrat de casa a contar estrelles. I explicar-nos a les fosques durant hores. Aquí a Barcelona -com a succedani- podríem sortir al balcó a contar veïns, torretes, cortines o televisions enceses. I mirar-nos igualment a les fosques i explicar-nos durant hores. Avui fa una nit someone else's bed. Una nit abraçada d’aquelles de mirar a la lluna, ulls negats i cor al puny. Una nit alè de tu, d’aquelles que ara, quan les recordem, ens semblen impossibles. Avui fa una nit persiana pujada, llum apagat i finestra oberta. I jo, darrere el vidre, sumant illes de cases i pensant-te espatxurrat al sofà, restant minuts.
A vegades, com és normal, el mar s’emprenya.
I passa tot això dels surfistes, els gossos, els esquitxos i les platges inundades.
Es cabreja i, com tothom, acaba vomitant llaunes, algues, cadàvers, sandàlies i tirites.
Sobretot tirites.
I passa tot això dels surfistes, els gossos, els esquitxos i les platges inundades.
Es cabreja i, com tothom, acaba vomitant llaunes, algues, cadàvers, sandàlies i tirites.
Sobretot tirites.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada