Goethe

Que sí, que la nostàlgia mata i últimament estic molt monotema. Però avui és diumenge, i va de remembers. Ningú ho ha buscat –eh, en serio- però el dia ha agafat aquesta tendència a primera hora del matí i després ja ha sigut, francament, inevitable. Avui va de que l’aire calent despentina els camps de blat, i de l’olor a sargantana morta quan acaba de ploure. Del soroll de les fulles i de veure passar els núvols als bassals. Avui va de preparar el juliol, i d’hores perdudes davant d’un full en blanc. Avui va de treure la pols del kawai i que tot estigui igual que la setmana abans de l’últim concert de final de curs. D’obrir el Bartók i que els dits busquin sols els sostinguts. Avui va de no adormir-se quan toca, de passar-se el dia espantant mosquits, de tinys massa foscos i de -merda- no tenir res per llegir.