A vegades, com és normal, el mar s’emprenya.
I passa tot això dels surfistes, els gossos, els esquitxos i les platges inundades.
Es cabreja i, com tothom, acaba vomitant llaunes, algues, cadàvers, sandàlies i tirites.

Sobretot tirites.

dijous

Hamlet

Avui som platges de sorra calenta, matalassos inflables de color groc. I passar-nos el matí a la deriva intentant no perdre el nord. Avui és montar mobles d'Ikea, passejar-me descalça per terres sense escombrar, despertar abraçada, i somriure de tu. Avui ets estrelles glaçades a qualsevol terrassa del carrer Ferran, i mirar-te quan parles i pensar que et trobaré a faltar. Avui sóc arribar més eterna que mai, desendreçar vides, trencar esquemes, i portar l’estiu als cabells. Aquesta nit sense tu és fer mal. És la primera tornada per la Gran Via amb les sandàlies a la mà.

2 comentaris:

Eli* ha dit...

que ets feliç, vamos :)

Marcel ha dit...

Acte 3r, escena 1