A vegades, com és normal, el mar s’emprenya.
I passa tot això dels surfistes, els gossos, els esquitxos i les platges inundades.
Es cabreja i, com tothom, acaba vomitant llaunes, algues, cadàvers, sandàlies i tirites.

Sobretot tirites.

dijous

els vençuts

Avui a Literatura m’ha semblat que s’acabava una mica el món. I que a les tres sortíem i no quedaven passadissos, ni portes, ni escales, ni fred, ni núvols, ni arbres, ni fulles, ni cucs. Ni la pluja aquesta que se’ns ha calat fins als ossos quan anàvem cap als ferrocarrils, ni els bassals-piscina on hem anat relliscant consecutivament. Com si algú hagués esborrat les tornades a casa amb els cabells gotejant, les jaquetes humides, els mitjons xopats i les bambes-palangana d’aquelles que quan camines van fent un incomodíssim ft ft ft ft ft ft ft ft ft constant. Que no hi havia ni targetes de metro empapades, ni finestres mal tancades, ni diluvis particulars. Ni llums de Nadal a la Gran Via, ni globus, ni festes d’aniversari, ni estovalles de serpentines liles, ni castanyes, ni constipats. Ni fandangos, ni acordions, ni fanalets, ni misèries d’aquelles que no s’expliquen, ni programes de ràdio a punt d’estrenar.

4 comentaris:

Clardelluna ha dit...

Jo no he pogut fer literatura, ni m'he arrossegat al llarg dels passadissos que desemboquen al bar que tot ho curava... Potser és aquest un dels motius més que també em fa pensar que el món s'acaba.I si s'ha d'acabar, potser que no trigui gaire més a fer-ho, no?

balma ha dit...

Va, no et desanimis... que la Pepa m'ha dit k avui t'enviaria un mail!

Anna E. ha dit...

"...tot canviarà de color començant per la cara."

Per la pluja que he parat avui intueixo que l'especacle tot just acaba de començar i jo, ja ho aviso ara, no vull sortir en una funció titulada Hiverns.

(*Si vaig deixant comentaris amb faltes porahí no em trucarà mai cap editor, oi?)

Albert ha dit...

Després dels vençuts, viatge a Argeles sur le mer!