Jo estudiant a l’habitació i matrimonis jubilats entrant aleatòriament i mirant els meus poemes com si estigués pirada; jo llegint al sofà i parelles de pastelitos anem a comprar-nos una super house venint a veure la llar de foc demanant si poden tirar-s'hi fotos; jo al llit delirant de febre i que algú demani si hi ha un metge a la sala; jo al jardí i tot el carrer estenent roba, i que quina pena però que si ja l’hem venuda; jo al matí, amb els meus crispis, el meu mal humor i les meves ensaïmades, i autocars sencers de japonesos amb gorres-ventilador fent cua a l’entrada de la cuina, i ma mare cobrant entrada.
A vegades, com és normal, el mar s’emprenya.
I passa tot això dels surfistes, els gossos, els esquitxos i les platges inundades.
Es cabreja i, com tothom, acaba vomitant llaunes, algues, cadàvers, sandàlies i tirites.
Sobretot tirites.
I passa tot això dels surfistes, els gossos, els esquitxos i les platges inundades.
Es cabreja i, com tothom, acaba vomitant llaunes, algues, cadàvers, sandàlies i tirites.
Sobretot tirites.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada