A vegades, com és normal, el mar s’emprenya.
I passa tot això dels surfistes, els gossos, els esquitxos i les platges inundades.
Es cabreja i, com tothom, acaba vomitant llaunes, algues, cadàvers, sandàlies i tirites.

Sobretot tirites.

dimarts

cuines

La pretensiosa disciplina multiforme dels pebrots verds sobre el marbre de la cuina porta tot el matí afectant-me. Això, i les incomoditats logístiques que pateixo cada vegada que intento enfilar-me a l’hamaca*. I les grandíssimes feinades que tinc quan intento no sortir volant per l’altre costat. I res, que sudokus, fils que pengen, absurditats. Vida sordina més ara que mai. Vida peles de taronja. Vida cactus, palmeres. Ah, i el gran negoci ancestral de les brises, les bruses i els barrets de palla. I aquesta manera que tenen, tan subtil i sofisticada, de protegir-nos desinteressadament del sol.


*Escrit així segons el Diccionari Català-Valencià-Balear.