A vegades, com és normal, el mar s’emprenya.
I passa tot això dels surfistes, els gossos, els esquitxos i les platges inundades.
Es cabreja i, com tothom, acaba vomitant llaunes, algues, cadàvers, sandàlies i tirites.

Sobretot tirites.

dilluns

engrunes

De moment encara no hi tinc massa res, aquí. Transicions, suposo. De moment. A aquest aquí de fa escassos mesos només hi tinc la barca, el cel, les flors. L’arrebossat blanc de les parets. Terrasses. A aquest nou aquí hi tinc cactus, sandàlies, engrunes. També hi ha els de casa, que es dediquen a passar les tardes combatent escarabats i males herbes. I també hi tinc el sol i l’estirar-me, la calma. Després, també, hi ha la gespa, a aquest gran aquí marca blanca. I la sal i el soroll del reg del jardí. I l’aire.

1 comentari:

Cel ha dit...

La meva santa mare sempre em diu que aquí dins hi tinc serradures.