sing drumkits

Que tornin els matins migdiada. La Barcelona en bicicleta, la parsimònia ritual dels esmorzars decents. Que la veïna més remota del carrer es decideixi a pujar a la terrassa i es passi la tarda estenent calçotets zebra i nosaltres, al pis, fent veure que estudiem. Perdre el temps endreçant sandàlies, que les coses més perilloses del món desapareguin de manera intermitent. La tranquil·litat fingida de l’escoltar el degoteig de la rentadora, els coixins al terra i els llits desfets. Veure’t estiu, somriure aire calent. Sopar fondue de xocolata en veu baixa, posar a evaporar-nos la pell. Qualsevol dia d’aquests ens acabaré portant a la Christie’s, més que res per veure a quant cotitzem.