A vegades, com és normal, el mar s’emprenya.
I passa tot això dels surfistes, els gossos, els esquitxos i les platges inundades.
Es cabreja i, com tothom, acaba vomitant llaunes, algues, cadàvers, sandàlies i tirites.

Sobretot tirites.

diumenge

ballet vell de gegants

Voler despertar-se diumenge i no ser-ne capaç. Només moure les parpelles, fer recompte palpable de rascades, morats i crostes. Passar el balanç de pèrdues i guanys. Preferir no tenir ni braços ni cames ni esquena, ni boca ni ronyons ni ungles ni colzes ni fetge. Ni estómac, ni cap. Despertar-se diumenge i pensar que la geganta, durant els tirabols, semblava trista. Com mig endormiscada. No sé: cansada, nerviosa, absorta, distant. Absolutament abatuda, insistivament aspectant.