També t’acabaràs emportant els llibres. La torradora, l’estora, els quadres. El rentaplats. T’ho emportaràs tot. Agafaràs un dia i diràs que ja no tornes, que la vida aquí és massa fosca i que ja no paga la pena res de tot això. T’ho enduràs tot: la llum tènue i els filtres de les cortines, la pols plàncton, els xurros amb xocolata, les bicicletes, els hiverns i les tardors. T’emportaràs les crispetes, els edredons i les mantes, els pots de melmelada, les capses de música i l’assecador. Els post-its de la nevera, les taules, les cadires, la planxa. L’estufa, el forn, les sabates, el piano i -en l’últim viatge cap a la furgo- em miraràs amb els ulls plorosos i tancaràs la porta amb un subtilíssim cop de taló.
1 comentari:
Potser que t'hi vagis posant, sinó el segon volum tardarà massa!
Publica un comentari a l'entrada