A vegades, com és normal, el mar s’emprenya.
I passa tot això dels surfistes, els gossos, els esquitxos i les platges inundades.
Es cabreja i, com tothom, acaba vomitant llaunes, algues, cadàvers, sandàlies i tirites.

Sobretot tirites.

diumenge

tardors

També t’acabaràs emportant els llibres. La torradora, l’estora, els quadres. El rentaplats. T’ho emportaràs tot. Agafaràs un dia i diràs que ja no tornes, que la vida aquí és massa fosca i que ja no paga la pena res de tot això. T’ho enduràs tot: la llum tènue i els filtres de les cortines, la pols plàncton, els xurros amb xocolata, les bicicletes, els hiverns i les tardors. T’emportaràs les crispetes, els edredons i les mantes, els pots de melmelada, les capses de música i l’assecador. Els post-its de la nevera, les taules, les cadires, la planxa. L’estufa, el forn, les sabates, el piano i -en l’últim viatge cap a la furgo- em miraràs amb els ulls plorosos i tancaràs la porta amb un subtilíssim cop de taló.

1 comentari:

Hug ha dit...

Potser que t'hi vagis posant, sinó el segon volum tardarà massa!