espelmes grogues a la cuina
ombres nues, plats trencats
Tanco els ulls i em noto la sorra freda als peus xopats de nit i cervesa. La pell de les cuixes torrada, el fang a la boca, la sal als cabells. Tanco els ulls i m’arriba aquell record difícil dels teus. Brillants. Observant-me de tin gu da ment. M’arriba, també, l’olor de qualsevol espiga daurada i la necessitat d’un cotxe amb les finestres baixades o les xancletes trencades d’aquell juliol etern. Espelmes en tasses de fang abandonades a la terrassa i nosaltres –estirats- allargassant-nos amb el món sencer. Només esperàvem –tranquils i incomprensibles- que ens arribessin totes les tempestes feixugues. L’alegria senzilla del notar a la cara la pluja i la tendresa serena de respirar l’aire calent.
2 comentaris:
Obres tots els sentits, travesses totes les estacions de l'any, descrius els tactes i les olors necessàries que hi haurien d'haver sovint entre dues persones que diuen estimar-se. El títol, l'engranatge essencial per a que tot torni a començar. M'encanta.
Firmo tot el que ha dit Joanaina.
Publica un comentari a l'entrada