A vegades, com és normal, el mar s’emprenya.
I passa tot això dels surfistes, els gossos, els esquitxos i les platges inundades.
Es cabreja i, com tothom, acaba vomitant llaunes, algues, cadàvers, sandàlies i tirites.

Sobretot tirites.

divendres

Closer

I just want to be there
when the morning light explotes
on your face (...)

He sabut que l’hivern seria guèiser quan ens ha agafat la tempesta just al mig del Millennium. Quan el cel s’ha acabat de sobte i hem hagut d’afanyar-nos a regalimar cap a la Central Line. M’he adonat que aquests mesos seran duríssims en el moment d’arribar a l’andana. Just un segon abans de la riuada de paraigües, mitjons molls, cames humides i de tots els vidres del metro que no paraven de suar.