Allò tan insignificant que m’és, sovint, invisible. Allò minúscul. Vapor, suor. Com una música persistent. La fragància de totes les coses. Una paraula tan petita que no puc escriure i, a la vegada, amb un significat tan immens que no sóc capaç de pensar. Un microsegon. Un microsegon que ho capgira tot i fa que la vida modifiqui la seva trajectòria. Totes aquelles petitíssimes porcions de vida que m’agradaria congelar per sempre i poder reutilitzar-les quan sí que ens hagin passat masses anys.
2 comentaris:
fa cosa d'un anys me va passar aquets microsegon i no passa dia que no hi pensi
és una putada!
una
Masses? poden ser masses, els anys?
Publica un comentari a l'entrada