A vegades, com és normal, el mar s’emprenya.
I passa tot això dels surfistes, els gossos, els esquitxos i les platges inundades.
Es cabreja i, com tothom, acaba vomitant llaunes, algues, cadàvers, sandàlies i tirites.

Sobretot tirites.

divendres

Clair de Lune

Només intentava demostrar-me a mi mateixa que encara tenia capacitat multifuncional, com en els temps deliciosos de l’opus 27 nº 2. Tot just havia començat a creuar el primer pas de zebra que hi ha entre la L3 i la L5 a Diagonal, resseguint la línia discontinua de color groc. Col·locava els peus un just davant de l’altre, dreta-esquerra, dreta-esquerra, i de cop, inconscientment, vaig començar a repetir mentalment els acords de la mà esquerra del primer moviment. Una vegada interioritzat el pas a pas, vaig buscar el bitllet gastat de renfe que tenia amagat dins d'El caçador d’estels a mode de punt, i vaig adonar-me, amb aquella satisfacció inefable única de situacions com aquella, que estava just en el millor moment de la novel·la. Vaig alçar la mirada i vaig gaudir sabent-me partícip d’un dels plaers més espumosos que per a mi té el llegir: la felicitat d’allò que malgrat veure’n el final imperdonable, encara no s’ha acabat. La satisfacció de tenir un altre títol a afegir a la llista, però sense el sentiment agredolç que provoca rellegir el paràgraf final. Estava totalment disposada a seguir amb el següent punt i a part, a trencar amb aquest sumptuós gaudi, quan, a la meva dreta, vaig notar la seva presència. D’entrada em va meravellar, i després de la primera impressió, vaig sorprendre’m a mi mateixa d’haver quedat totalment estupefacte davant d’una cosa tan simple, d’una idea tant banal, d’un mecanisme causa-efecte tant elemental com aquell. Vaig decidir aturar la sonata de Beethoven just després de l’apoteosi del segon moviment, i vaig seure com feia anys que no seia, descalça, amb les cames creuades, al banc de Rambla Catalunya.

1 comentari:

Xavi Llamas ha dit...

Oi que em firmaràs el teu primer llibre? però amb una frase no prefabricada, que es noti que te l'has pensada....

Ens veiem