és insuportablement possible que encara no hagi sigut feliç del tot, però fins ara he sentit sempre, palpitant, la possibilitat de ser-ho
i això em fa més gran que tots vosaltres.
A vegades, com és normal, el mar s’emprenya.
I passa tot això dels surfistes, els gossos, els esquitxos i les platges inundades.
Es cabreja i, com tothom, acaba vomitant llaunes, algues, cadàvers, sandàlies i tirites.
Sobretot tirites.
I passa tot això dels surfistes, els gossos, els esquitxos i les platges inundades.
Es cabreja i, com tothom, acaba vomitant llaunes, algues, cadàvers, sandàlies i tirites.
Sobretot tirites.
1 comentari:
uf, balma! un dia que hagi dormit més passaré per aquí a rellegir-me tot això, que sembla prou interessant. tot just acabo de descobrir el teu blog. molta sort!
Publica un comentari a l'entrada