Després de l'encreuat, quan tothom és a dalt dormint i comença a sortir fum de l'arena desèrtica, t'asseus amb mi allà on les ones es fan efervescents. I callem tot el que no hem callat abans. El sol ens torra l'esquena, i, mandrosos, contem glopades de mar en un etern silenci dantesc. I mirem endavant, i ens omplim els ulls de blau durant hores. No vivim, simplement deixem que el temps arribi amb força, i que després s'escoli dels nostres dits, rodolant, com una onada.
A vegades, com és normal, el mar s’emprenya.
I passa tot això dels surfistes, els gossos, els esquitxos i les platges inundades.
Es cabreja i, com tothom, acaba vomitant llaunes, algues, cadàvers, sandàlies i tirites.
Sobretot tirites.
I passa tot això dels surfistes, els gossos, els esquitxos i les platges inundades.
Es cabreja i, com tothom, acaba vomitant llaunes, algues, cadàvers, sandàlies i tirites.
Sobretot tirites.
1 comentari:
BALMAAAAAAAAAAAAAA :) com estàs????? Espero que molt bé! M'ha fet ilusió el comentari :) jo estic per barcelona fins diumenge, que marxo a Paris una setmaneta amb la Carla. Després estaré currant allà la botiga un parell o tres de setmanes. Al setembre anem a Mallorca? Ja me'n direu alguna cosa... Espero que els borratxos aquests del nord et tractin bé, que sinó haurem d'anar a fotre pallisses en nom de tots. En fi noia! Això, que espero que et vagi tot molt bé i que beguis molta cervesa, vull que tornis amb panxa d'embarassada com a mínim... un petó ben gran!
Publica un comentari a l'entrada