als teclats dels ordinadors d'edimbrah no hi ha accents, ni C trencada, i els signes de puntuacio estan mal col.locats. als carrers d'edimbrah la gent va disfressada de la primera cosa que els passa pel cap, i la pluja no deixa mai que el terra s'acabi d'eixugar. cada mati d'edimbrah, agafo el 27, i fins a l'alCada de Muirhouse Road vaig sola. es aleshores quan aprofito per recollir-me d'alla on sigui que he caigut, per fer recompte d'existencies, badallar i endreCar els records. cada tarda d'edimbrah, passejem fins que ens acabem perdent, i disfrutem de l'olor a flors. de tant en tant, el vent se'm endu el barret i m'obliga a correr uns metres sota la pluja. els dies a edimbrah passen placidament i tranquil.la, i jo necessito urgentment que el temps s'escoli per les finestres per poder tornar a veure el sol.
A vegades, com és normal, el mar s’emprenya.
I passa tot això dels surfistes, els gossos, els esquitxos i les platges inundades.
Es cabreja i, com tothom, acaba vomitant llaunes, algues, cadàvers, sandàlies i tirites.
Sobretot tirites.
I passa tot això dels surfistes, els gossos, els esquitxos i les platges inundades.
Es cabreja i, com tothom, acaba vomitant llaunes, algues, cadàvers, sandàlies i tirites.
Sobretot tirites.
1 comentari:
Quan prescindeixes de paraigües és que ja t'has familiaritzat amb els dies humits... Nosaltres hem tingut dos dies seguits de sol; saps què he de fer per inscriure-ho al Guiness? Petonets, cargolet!
Publica un comentari a l'entrada