A vegades, com és normal, el mar s’emprenya.
I passa tot això dels surfistes, els gossos, els esquitxos i les platges inundades.
Es cabreja i, com tothom, acaba vomitant llaunes, algues, cadàvers, sandàlies i tirites.

Sobretot tirites.

divendres

he begut oli

Sovint, em sento com un quadre impressionista.
A certa distància (física, emotiva i intel·lectual)
produeixo bon efecte, però, de més a prop,
hom pot constatar amb estupor com la meva persona
no és altra que una barreja de taques físiques i psicològiques.

1 comentari:

Albert ha dit...

hahahahaha

Una anotació genial.

Si et serveix de consol, a vegades hi ha quadres -com aquell immens del Dalí fet de petites peces- que vistos de lluny fan un efecte, i vistes de prop, les parts també tenen el seu significat.

I ja que parles de pintura, hi ha molts teòrics que diuen que l'expressionisme abstracte -els moderns que fan taques tipus Rothko i Tàpies, per entendre'ns- no és res més que agafar una part d'un quadre impressionista, per exemple, una petita zona de pintura verda, ampliada a tres metres per tres metres. En fi, sempre m'ha flipat aquesta teoria.