A vegades, com és normal, el mar s’emprenya.
I passa tot això dels surfistes, els gossos, els esquitxos i les platges inundades.
Es cabreja i, com tothom, acaba vomitant llaunes, algues, cadàvers, sandàlies i tirites.

Sobretot tirites.

dijous

em fascinen

Cammina senza tempo quand’è vivo e pulsa come un basso che lo ritmo dà. Così l’uomo deve vivere andare senza frontiere come bambini dietro un aquilone. Correre, giocare, ridere, vivere, non girare mai il volto anche quando a te non tocca. Amare questa terra dove nel nostro cuore sventola rossa come il sole, il simbolo di una nuova era. Cammina uomo, e va senza tempo. Ridere, amare, lottare, e poi infine invecchiare. E passerà per questa terra come una luce di libertà.

1 comentari:

Hug ha dit...

Faig el meu primer castell de sorra!
Per cert és verd caqui, per donar color. Xd!

ptó