"...que no fa masses nits, fugint d'aquest estiu, anàvem descosint per oblidar el mal temps que la foscor va fer més llarg i espès. Va ser tan divertit parlar sense dir res que ho tornaria a fer, i a fer, i a fer...que un any en blanc no mata, si sobrevius. Amb el somriure trist, sense vestit, lluitant amb aquella il·lusió que ens va fer perdre-ho tot, és tan desesperant tenir raó. Potser ho vam fer per oblidar el mal temps però és que és tan divertit parlar sense dir res. Que ho tornaria a fer, i a fer, i a fer...que un any en blanc no mata, si sobrevius. De fet ho torno a fer, i a fer, i a fer...i sobrevisc."
A vegades, com és normal, el mar s’emprenya.
I passa tot això dels surfistes, els gossos, els esquitxos i les platges inundades.
Es cabreja i, com tothom, acaba vomitant llaunes, algues, cadàvers, sandàlies i tirites.
Sobretot tirites.
I passa tot això dels surfistes, els gossos, els esquitxos i les platges inundades.
Es cabreja i, com tothom, acaba vomitant llaunes, algues, cadàvers, sandàlies i tirites.
Sobretot tirites.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada