A vegades, com és normal, el mar s’emprenya.
I passa tot això dels surfistes, els gossos, els esquitxos i les platges inundades.
Es cabreja i, com tothom, acaba vomitant llaunes, algues, cadàvers, sandàlies i tirites.

Sobretot tirites.

dimecres

calaix [de]sastre

no pretenc que se’m entengui, només escric per endreçar-me.
si, després, podeu gaudir-me o no, ja és problema vostre.
he dit.

3 comentaris:

Clarissa Vaughan ha dit...

en el fons, l'escriptura només té ple sentit per aquell que l'escriu...

I a vegades, ni això.

Eli* ha dit...

El que, en literatura, jo sóc a estones tu ho ets sempre i m'encanta.
Només faltaria que al NOSTRE espai haguessim de procurar que fos més a mida dels altres que no pas a mida nostra ;)

elisenda ha dit...

"escriure per endreçar-se", que bé que ho has dit.