A vegades, com és normal, el mar s’emprenya.
I passa tot això dels surfistes, els gossos, els esquitxos i les platges inundades.
Es cabreja i, com tothom, acaba vomitant llaunes, algues, cadàvers, sandàlies i tirites.

Sobretot tirites.

dilluns

packet lunch

Avui ha fet un dia d’aquells en què suposadament jo sóc feliç perquè si. O perquè fa sol. O perquè el metro fa olor de torrades de mantega i mermelada. Avui representa que és un dia d’aquells en què jo estic contenta perquè vull, perquè em dona la gana. O perquè quan estic apunt d’arribar a l’epíleg, entres tu al mateix vagó. O perquè sé que quan em miris et congelaré per dins amb la meva fredor sobreactuada. O perquè has decidit travessar l’èter infranquejable que ens allunya, i podem deixar de llegir-nos entre línies, que ja cansa això de parlar-te callada. O perquè, potser, amb una mica de sort avui algú apagarà el món i ens quedarem tu i jo a les fosques i podré cridar-te que ja era hora, que per fi, que volia dir-te que ets un imbècil i que tinc ganes de tu, i preguntar-te perquè ja fa tres exàmens que no apareixes per la biblioteca els dimarts a la tarda.

1 comentari:

Albert ha dit...

Estic fart d'haver-te de deixar cada dia un 'Uau', un 'Bua', un 'fantàstic' o un 'espectacular'.

Cansa, eh?