Avui ha fet un dia d’aquells en què suposadament jo sóc feliç perquè si. O perquè fa sol. O perquè el metro fa olor de torrades de mantega i mermelada. Avui representa que és un dia d’aquells en què jo estic contenta perquè vull, perquè em dona la gana. O perquè quan estic apunt d’arribar a l’epíleg, entres tu al mateix vagó. O perquè sé que quan em miris et congelaré per dins amb la meva fredor sobreactuada. O perquè has decidit travessar l’èter infranquejable que ens allunya, i podem deixar de llegir-nos entre línies, que ja cansa això de parlar-te callada. O perquè, potser, amb una mica de sort avui algú apagarà el món i ens quedarem tu i jo a les fosques i podré cridar-te que ja era hora, que per fi, que volia dir-te que ets un imbècil i que tinc ganes de tu, i preguntar-te perquè ja fa tres exàmens que no apareixes per la biblioteca els dimarts a la tarda.
1 comentari:
Estic fart d'haver-te de deixar cada dia un 'Uau', un 'Bua', un 'fantàstic' o un 'espectacular'.
Cansa, eh?
Publica un comentari a l'entrada