A vegades, com és normal, el mar s’emprenya.
I passa tot això dels surfistes, els gossos, els esquitxos i les platges inundades.
Es cabreja i, com tothom, acaba vomitant llaunes, algues, cadàvers, sandàlies i tirites.

Sobretot tirites.

diumenge

fa calor

He sentit a dir més d’una vegada que als nòrdics, els dies de sol els afecten. Els afecten fins al punt que l’índex de suïcidis augmenta quan no hi ha núvols al cel. És a dir, embogeixen. Molt bé: si –com s’augura- aquesta setmana torna a vessar de pluja i fred, us prometo que seré jo qui pateixi un síncope o pèrdua de control motor per hipòxia.

3 comentaris:

Anna E. ha dit...

Divendres vaig tenir un miratge i a l'arribar a casa, a l'hora de dinar, vaig cridar: "JA SOM PRIMAVERA, JA SOM PRIMAVERA!"

Compassivament, les Emílies em van mirar i em van dir: "Anna, malhauradament encara som hivern".

Els meus ulls van tornar a ennuvolar-se, com ho fan sovint quan no és primavera.

Alegria De La Huerta ha dit...

Doncs aquests es deuen suïcidar per tot perquè sempre havia sentit que se suïcidaven precisament per no veure el sol...

Marcel ha dit...

Uiuiu! Uiuiu! A! a! a! A! a! a-a! uiuiuiuiuiuà!

Fa calor, fa calor, jo estava esperant que cantessis la meva cançó i que obris aquella ampolla, i brindem per ella, i que fem l'amor al balcóoooooo!!