A vegades, com és normal, el mar s’emprenya.
I passa tot això dels surfistes, els gossos, els esquitxos i les platges inundades.
Es cabreja i, com tothom, acaba vomitant llaunes, algues, cadàvers, sandàlies i tirites.

Sobretot tirites.

dijous

les 3 pommes

Crec que va ser la crêperie del carrer Aragó que vam descobrir dilluns. Quan encara era massa aviat per sopar però ja començàvem a fer tard. Va ser tot molt acordeó a la francesa, molt valse des monstres. Molt córrer en bicicleta per París. Hi tornarem, vaig pensar dictatorialment mentre tu t’omplies el got i jo m’acabava el segon. Hi tornarem un dia que no fem tard. I després tot va ser sortir i córrer i saltar-nos semàfors en vermell i espera’t que perdo el mocador i va afanya’t i l’última fulla que cau abans que l’endemà tot sigui primavera una altra vegada.

2 comentaris:

Marcel ha dit...

Era una trobada entre Adam i Eva? Ho dic per això que li va caure la fulla que li feia de calçotets a ell...

balma ha dit...

no no, només érem l'Hug i jo, que féiem tard al concert :)