P

primavera f.

1. Estació de l’any que en l’hemisferi nord està compresa entre l’equinocci de març i el solstici de juny. E la primavera fo venguda.
a) per ext., Temps de temperatura agradable i de verdor en la vegetació. Per Maria tot l’any és primavera
b) fig. Temps de major plenitud de força (d’una persona, institució, etc). Primavera de ma vida, t’ha engolit l’eternitat.
c) poèt. (imitat del castellà) any de joventut. Una noia de setze primaveres.

2. vulg., Cadascuna de les dues estacions que precedeixen immediatament a l’estiu i a l’hivern; en el llenguatge vulgar, la primavera pròpiament dita es diu primavera de l’estiu, i la tardor s’anomena primavera de l’hivern (expressions usades en valencià, sense l’article: primavera d’estiu, primavera d’hivern). El mot primavera té, doncs, per al vulgus, el sentit de ‘estació preparatòria d’una de les principals’ (que són l’estiu i l’hivern).