juny

Que els diumenges, aquí a la plana, són matins de sol i camps de tarongers. Alqueries blanques amb figueres colossals i, de camí a casa, fàbriques de cadires abandonades. Que els matins, aquí al mar, són esmorzar flaons a la terrassa i veure te amb tasses reconstruïdes de ceràmica. I dedicar-nos a tirar tovalloles a tothom qui passi per sota. Que el retrobar-te sigui un moment d’aquells de pause/repeat tantes vegades com calgui, i viatges fins al far quan comenci a sortir el sol. Que cada migdiada sigui a la sorra, avorrits de la retroalimentació infinita del mar. Que les tardes, aquí a la platja, siguin buides de soroll i que de tant silenci se’ns congeli l’ànima. Que el nostre temps es redueixi a tu mirant el vent que em despentina, i jo, distreta, mirant quina hora és. Fent veure que no me’n adono.