Tot just anava a escriure que em sembla que li he trobat la gràcia a aquesta espècie de tardor de marca blanca, a aquesta mena de fred esterilitzat, quan se’m ha acudit sortir al balcó a fer-me la interessant i he descobert que ja penjaven els llums de Nadal. Quin desastre. Que al pis no hi ha radiadors i sembla que les finestres siguin de plastilina. Que qui em vindrà a salvar quan surti de la dutxa i em mori de congelació. Que em faig farts de voler regalar-te la vida i tu, pesat, que no merci. Que estic cansada de dir-te que jo només vull primaveres i trinaranjus. I borbollons de felicitat.
2 comentaris:
Oh noia! Faig el que puc. Estic negociant amb l'Home del Temps que avanci les estacions, però està complicat, tot i això m'ha donat una possible solució, ja te l'explicaré.
No em puc creure que faci el fred que fa (aquí, a la vida) i prometo que al primer que em digui un sinoensveiembonesfestes el mato!
Publica un comentari a l'entrada