que me das

Me gustaria poder decir

que no me importa si te vas.

Els dies més superficials són, decididament, un deixar-se caure al pou en semicercles. Els més profunds, un tirar-se al precipici del trobar-te sisíficament a faltar. I a sobre, a més, ja fa temps que vaig haver de deixar d’escriure tonteries, ja fa temps que vaig haver d’oblidar-me de gestar bons poals. La meva setmana desastre és culpa de la teva pell Eva Hesse, el meu sobreviure ridícul és culpa de la teva ombra Rembrandt. I jo ja fa llibres que torno a intentar-ho, però aquesta primavera tornem a ser la mentida més insuportable que hagi existit mai. Diria que al final m’acabaré passant a les arenes movedisses, a la vida contemplativa, al llegir-te esgarrapada. A l’art conceptual.