A vegades, com és normal, el mar s’emprenya.
I passa tot això dels surfistes, els gossos, els esquitxos i les platges inundades.
Es cabreja i, com tothom, acaba vomitant llaunes, algues, cadàvers, sandàlies i tirites.

Sobretot tirites.

diumenge

bulla

Un diumenge al matí com aquest el sol havia de ser inevitable. Com les primeres gotes de suor al front, com el silenci nerviós de la gent a la plaça, com l’olor agre de colònia i la insuportable duresa del tabac. La Patum en un trombó i l’excel·lència retrobada de les sabates. Somiar gallarets, espurnes i empedrats medievals. Somriure cotxets, resar vermuts a les millors terrasses. La pell de gallina i l’espera histèrica de cada final de maig.

1 comentari:

Marcel ha dit...

M'agradaria vore què passa si algun any no s'aprova fer Patum. Més que res com a experiment sociològic i catàrsic de la plebs.