A vegades, com és normal, el mar s’emprenya.
I passa tot això dels surfistes, els gossos, els esquitxos i les platges inundades.
Es cabreja i, com tothom, acaba vomitant llaunes, algues, cadàvers, sandàlies i tirites.

Sobretot tirites.

divendres

save tonight

Em passaria la tarda així: en silenci. Badallant, gastant el mínim aire possible. Colgada sota l’edredó. Esquivant la franja de llum feble però insistent que des de primera hora entra pels costats de les cortines. Em passaria la tarda així: ensorrada. Amagant-me de la pluja, de la roba bruta. Evitant sempre l’estiu. I, per descomptat, aquest ridícul haver d’humitejar-me sempre els llavis.

2 comentaris:

Anna E. ha dit...

Poals plens de glaçons.

Mrs Dalloway ha dit...

"la vida es para los fuertes"