Em passaria la tarda així: en silenci. Badallant, gastant el mínim aire possible. Colgada sota l’edredó. Esquivant la franja de llum feble però insistent que des de primera hora entra pels costats de les cortines. Em passaria la tarda així: ensorrada. Amagant-me de la pluja, de la roba bruta. Evitant sempre l’estiu. I, per descomptat, aquest ridícul haver d’humitejar-me sempre els llavis.
2 comentaris:
Poals plens de glaçons.
"la vida es para los fuertes"
Publica un comentari a l'entrada