A vegades, com és normal, el mar s’emprenya.
I passa tot això dels surfistes, els gossos, els esquitxos i les platges inundades.
Es cabreja i, com tothom, acaba vomitant llaunes, algues, cadàvers, sandàlies i tirites.

Sobretot tirites.

dijous

flors

El problema no és el fred. Ni molt menys. El problema és que no recordo en quin moment vaig deixar de sentir-lo. Ja fa mesos que no em noto els dits dels peus i ara he vist tinc les ungles i els llavis liles. El problema no és l’hivern. Ni de conya. El problema és que m’hagi de deixar perdre una altra vegada la primavera. El problema no ha sigut aquest gener. Què va. El problema és que fa temps que em passo les tardes senceres intentant cridar i ni jo mateixa sóc capaç de sentir-me.

3 comentaris:

Aleix Porta ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Cel ha dit...

A aquest pas, acabaràs com el Juantxo.

Balma ha dit...

Com?